| Jordi Regincós |
Després de la forta pujada de preus del curs passat a Catalunya enguany tocava congelar els preus per no dificultar encara més l'accés dels ciutadans a la universitat. En aquesta línia, el pacte d'ERC amb el govern de la Generalitat ha permès modular la idea inicial de la conselleria d'apujar la matrícula segons l'IPC (sobre un 2%) i els preus de la primera matrícula de grau quedaran congelats el proper curs 2013/14 (la resta augmentaran segons l'IPC).
Però el que és realment important és el que acaba pagant l'estudiant. I aquí hi entra la política de beques i l'objectiu d'aquestes, que no hauria de ser altre que assegurar un mecanisme d'equitat a l'hora de poder cursar estudis universitaris. Les beques d'accés a la universitat només s'haurien de concedir per motius socio-econòmics a tots aquells estudiants que hagin obtingut els requisits acadèmics mínims per poder entrar a la universitat.
No té cap sentit que un ministre justifiqui posar un llindar acadèmic d'un 6.5 – com pretenia el ministre Wert - argumentant que els estudiants amb notes més baixes no poden seguir els estudis amb garanties. Ve a dir: si no tens recursos i no arribes a un 6,5 no pots estudiar una carrera perquè tampoc l'acabaràs... però si tens un 5 i et pots pagar la carrera no et preocupis que l'estat ja et pagarà fins el 85% del cost. Això no té cap ni peus.
I si voleu una dada: el rendiment acadèmic a Catalunya el curs 2011/12 (crèdits aprovats/crèdits matriculats) va ser d'un 0.78. Pels estudiants amb nota d'accés entre 5 i 6 va ser d'un 0,70. Hi ha diferència, però tampoc tanta.
[1] http://blogspersonals.ara.cat/desdelmontgri/2013/02/13/cost-estudis-universitaris-a-catalunya-una-injusticia-mes/
Jordi Regincós Isern
Secretari de la comissió sectorial d'Universitats, Recerca i Innovació
universitatsrecerca@esquerra.org
