 |
| David Camps, militant i politòleg |
Quan s’ofereix al President Mariano Rajoy negociar la convocatòria d’una
consulta sobre la independència de Catalunya, aquest tot sovint pronuncia les
paraules “lleialtat institucional”. Però què entén en Rajoy per lleialtat institucional?
El Govern de Catalunya ha ofert molt amablement al Govern Espanyol negociar
l’organització d’una consulta. Això no és lleialtat institucional? El Govern de
Catalunya té un estudi jurídic que indica que hi ha fins a cinc camins..., no
un ni dos, cinc!!, per poder organitzar una consulta en el marc constitucional.
Això no és lleialtat a l’entramat institucional que dibuixa la Constitució
espanyola?
A veure, no ens enganyarem, sabem de sobres que el president del Govern del
Regne d’Espanya no té cap mena d’intenció de negociar una consulta per què els
catalans puguem decidir el nostre futur polític. Sabem que no ho permetran mai
per què, segons la Constitució Espanyola, la sobirania resideix en el poble
espanyol. Permetre que els catalans puguem votar en referèndum sobre si volem
una Catalunya independent o una Catalunya dins del Regne d’Espanya, és, per a
ells, un gran sacrilegi als seus dogmes polítics; la fi d’Espanya, vaja. Quan
en realitat Espanya continuaria essent Espanya, però sense aquells maldecaps
territorials que tant l’afarten, si Catalunya esdevingués un estat.
Així és que jurídicament hi ha moltes vies per organitzar la consulta, i
totes elles guarden lleialtat i fidelitat a la Constitució espanyola. No és un
problema jurídic, és una qüestió de voluntat política. Així de simple. I tenim
ben clar que en Mariano Rajoy no en té ni mica, de voluntat política. Impedir
que els ciutadans de Catalunya ens puguem pronunciar sobre la independència de
Catalunya, com una manera pacífica de resoldre un problema polític, no és res
més que un segrest de la democràcia. Les lleis han d’expressar el sentir dels
ciutadans, les lleis s’han d’acomodar a la voluntat dels ciutadans, i no a la
inversa. Usar la Constitució com si fos la Bíblia és coaccionar la voluntat
dels ciutadans, i unes lleis que s’usen contra la voluntat dels ciutadans
perden tota la seva legitimitat.
Hem de posar ja data a la democràcia, ningú ha de tenir por a la
democràcia. Allò que realment hem de témer són aquelles actituds que impedeixin
que els ciutadans puguem expressar-nos amb tota naturalitat, com, de fet, ja va passar durant molts anys en aquest nostre
país. Així és que ha de quedar ben clar a tothom, d’aquí i d’allà, no només que
els ciutadans de Catalunya volem votar,
sinó que votarem.
