 |
| Teresa Jordà, diputada |
Aquest passat dissabte a la matinada hi va haver un nou mort a la N-II; un més que s’afegeix a la dramàtica llista de gairebé 70 accidents mortals en els últims 4 anys, una accidents, fruit de l’estat precari i lamentable d’aquesta carretera vital pel desenvolupament econòmic de les comarques gironines, un eix viari de primer ordre, una infraestructura que ens obre les portes cap Europa però que paradoxalment tothom la coneix com la vergonyaNII.
La carretera de la vergonya perquè en el seu pas per comarques gironines està encara per desdoblar, perquè es troba en un estat lamentable; vergonya perquè mentre en una carretera on hi circulen més de 25.000 vehicles diaris i més de 1000 camions/dia, en altres com per exemple l’Autovia Gijón-Sevilla per on hi passa una mitjana inferior a 5000 cotxes al dia, està tota desdoblada; vergonya en definitiva perquè els catalans, els gironins estem cansats i farts de pagar els festivals que alguns han viscut i viuen i dels que encara conserven confeti i comptes a Suïssa, mentre nosaltres patim realitats tan crues com l’estat precari i patètic d’aquesta Nacional II.
Esquerra Republicana de Catalunya sempre hem defensat que la solució definitiva és el desdoblament total d’aquesta carretera, i que mentre durin aquestes hipotètiques obres, que l’Autopista AP-7 sigui gratuïta.
Però ara sembla que ens arriba una nova mesura, una possible semi solució que nosaltres entenem com a positiva però que no podem deixar de dir que és un nou pedaç que no soluciona el problema definitivament.
Govern i Ministerio ja tenen redactat un conveni per tal que a partir de l’abril, els més de 1000 camions diaris que passen per la carretera de la vergonya, deixin de fer-ho i ho facin per l’AP-7 amb possibles bonificacions d’entre el 25% i el 50% del preu del peatge.
Ara bé, val a dir que per més bonificacions que hi hagi, el fet que els transportistes hagin de pagar peatge, suposa l’encariment del cost del transport, i això ho patirà l’economia de les comarques gironines i la catalana en general.
En definitiva un pedaç que de retruc és un fre per l’economia, un negoci per uns, Abertis, i una nova despesa per tots, els ciutadans que en pagarem les bonificacions.
Pedaços, mentides, falses promeses, compromisos que no arriben, accidents, morts, ferits……. vergonya en majúscules; en definitiva són només paraules que acompanyen la trista i ja massa llarga història, d’aquesta carretera, que entre moltes altres coses, ens connecta directament al món.
