 |
| Gemma Clarissó, secretària de la Dona ERC FedGirona |
Al número commemoratiu del 20è aniversari de la revista Enderrock del mes de gener d’enguany la celebrada publicació dedica un número especial a les dones que canten i acompanya l’exemplar amb una mostra dels seus treballs. Vint-i-cinc dones d’ahir i d’avui que expliquen la condició femenina a l’hora de desenvolupar les seves carreres artístiques. Llegint-ne les reflexions que hi exposen ens adonem de l’evolució de la nostra societat envers la situació de la dona en l’àmbit musical; si bé les que compten amb una carrera consolidada ens expliquen els entrebancs amb què es van trobar als seus inicis, aquelles que tot just comencen expressen que poden exercir la professió sense sentir desavantatges pel fet de ser dona. No obstant això, hi ha clixés que semblen que no hem superat: la masculinitat del món de la cançó d’autor, les comparacions odioses de les seves creacions amb altres dones pel simple fet de la qüestió del gènere, etc. Al mateix número, com pertoca a la publicació, es fa una presentació del festival que centra el seu interès en la cançó d’autor, el BarnaSants 2013. Amb una centena d’actuacions programades, les de dones cantautores tot just arriben a la trentena. No esmento aquest fet per qüestionar el criteri dels programadors, que és excel·lent i d’una qualitat indiscutible. Simplement m’hi refereixo perquè la realitat ens fa tocar de peus a terra i malgrat que veiem que hem avançat molt, encara ens queda molt de camí per recórrer.
Òbviament aquesta reflexió no és per analitzar la situació de la dona en el món de la cançó catalana, que també estaria bé, sinó que aquest fet és una metàfora exacta de la situació de la dona en qualsevol àmbit de la nostra societat; com a la música, la tenacitat, l’esforç i la lluita de les primeres dones que van enfrontar-se al món dels homes ara recull els seus fruits, però encara no podem estar satisfetes d’haver obtingut tota la collita. L’actual situació de crisi econòmica que estem patint no fa altra cosa que fer trontollar drets i posicions adquirides durant tots aquests anys de lluita feminista perquè, com sempre, la dona és una de les víctimes més dèbils d’aquesta situació a causa de la posició de desavantatge de la qual parteix. Diuen que de les crisis en surten oportunitats, també diuen que la societat civil sempre va un pas endavant respecte de les institucions. Encara necessitem lleis que garanteixin la paritat i l’afavoriment de la condició femenina en tots els àmbits de la societat, però ha de ser la societat qui normalitzi aquesta igualtat de drets. No hem de considerar fets excepcionals l’èxit de les dones en els camps tradicionalment governats per homes, no hem de qualificar d’extraordinari el fet que les dones siguem emprenedores, líders, ocupem càrrecs de responsabilitat, excel·lim en les nostres professions i siguem mares. Hem de viure aquestes situacions amb normalitat i treballar perquè siguin possibles, amb marcs jurídics que les permetin i accions polítiques que les promoguin però, sobretot, amb actituds socials de corresponsabilitat entre gèneres a l’hora de designar feines, càrrecs, confiança en el lideratge i responsabilitat familiar.
Seguim treballant perquè algun dia en un futur no gaire llunyà el dia de la dona treballadora no sigui un dia per reivindicar i exigir la igualtat, sinó per homenatjar totes les dones que hauran fet possible que tot allò que encara és excepcional esdevingui la quotidianitat del dia a dia.
Gemma Clarissó
Secretària de la Dona Federació Regional ERC de Girona
