 |
| David Camps, militant d'ERC i politòleg |
Aquesta setmana he vist dos vehicles Audi A7 circulant per les carreteres gironines. És un cotxe atractiu per aquells que els agraden els cotxes esportius. El fet que no n’hagués vist mai cap i que en una setmana n’hagi vist dos em va encuriosir per saber quin era el preu de venta d’un vehicle com aquell. El nas ja em deia que el cost devia ser privatiu, i no anava mal encaminat, ja que a la web oficial venen aquest cotxe a partir de 60.000 euros.
Aquesta setmana, i la setmana passada, i l’altra... i des de fa més d’un any, veig persones regirant els contenidors d’escombraries de la ciutat de Girona, en busca de materials que els permeti sobreviure un dia més en l’absoluta misèria en què estan instal·lats. Són persones joves, són persones grans, són homes, són dones, són d’aquí i d’allà..., molts volten quan ja s’ha fet fosc per pudor a ser massa vist, d’altres s’han tret les manies de sobre, el què importa és trobar alguna cosa de “valor”.
Per una banda m’alegra pensar que hi ha veïns que amb el seu esforç pugui dedicar part dels seus diners en cotxes luxosos i en d’altres capricis, sempre i quan els diners els hagi fet honradament. Per altra banda se’m trenca el cor veure com hi ha veïns que han de remenar contenidors per no passar gana, o per no haver de passar tanta gana. I si ajunto els dos sentiments aquests es cristal·litzen en una afirmació ben concurrent: uns tant i d’altres tant poc.
No voldria que penséssiu que a partir d’aquí la meva argumentació prendrà una deriva marxista, no és el cas. Però si que és evident que la nostra societat no acaba de funcionar correctament.
Què està passant, doncs? El govern disposa d’uns recursos públics que redistribueix per tal d’aconseguir que, entre d’altres objectius, les persones tinguin els mínims ingressos per poder-se alimentar i viure en habitatges dignes, i si pot ser a través de les rendes del treball molt millor. I els ciutadans de Catalunya paguem suficients impostos com per poder aconseguir aquest objectiu, si més no en gran mesura.
Però el problema gros a Catalunya el tenim en el fet que una significativa part dels impostos que paguem no es reinverteixen a la nostra societat. I això no permet al govern de Catalunya ni impulsar polítiques d’estímul econòmic ni atendre de manera efectiva a aquelles famílies que estan vivint autèntics drames socials. Fins quan ha de durar això? Sabem de quin mal plora la criatura, ara només és qüestió d’aplicar el remei adient, quan abans millor.
