 |
| David Camps |
Els empleats públics de la Generalitat veuen com tornen a ser una de les víctimes dels problemes de finançament de l’administració catalana. Però abans de carregar tots els neulers al Govern del President Mas cal que tinguem clar per què es dóna aquesta situació.
Primer de tot cal bandejar el discurs que anys enrere es va gastar molt més del què es tenia. Ja fa més de dos anys que el govern de Catalunya ha estat aplicant la recepta de l’austeritat autista i s’ha pogut comprovar que era pitjor el remei que la malaltia.
Voler ser el primer de la classe en la reducció del dèficit públic ha comportat un dany econòmic i social difícil de reparar. Però tot i que s’ha de ser molt seriós a l’hora de gestionar el pressupost, no estirant mai més el braç que la màniga, també s’ha de ser molt seriós a l’hora d’identificar l’autèntic problema que ens afecta.
I quin és aquest problema que fa que la Generalitat hagi d’estar cada any fent pagar els plats trencats als seus funcionaris? Doncs el dèficit fiscal que estrangula, no sols les finances de la Generalitat, sinó sobretot l’economia i el benestar del conjunt de la societat catalana. I el problema no es resoldrà fins que els impostos que paguem els catalans serveixin per finançar el progrés econòmic, social i cultural de Catalunya.
L’Estat espanyol obliga a la Generalitat a assolir l’objectiu del 0,7% de dèficit, quan es queden per a ells la flexibilitat que ha atorgat la Unió Europea per al conjunt d’Espanya. A més l’Estat espanyol ha creat un impost als dipòsits bancaris al tipus 0, única i exclusivament per impedir que el Govern de la Generalitat pugui tenir ingressos per aquesta banda i no haver de fer tantes retallades. A sobre el Govern espanyol ha recorregut l’euro per recepta al Tribunal Constitucional i, automàticament, la Generalitat l’ha deixat d’ingressar. Una altra discussió és si aquests tributs són adequats o no, el que si és cert és que els dirigents de l’altiplà ibèric “ni comen ni dejan comer”.
Segur que n’hi ha que els pot tremolar el pols a l’hora de prendre decisions realment eficaces per a resoldre el problema d’una vegada per totes. La solució és que la Generalitat passi a recaptar tots els impostos, o, millor encara, que Catalunya disposi del seu propi Estat, podent gestionar així els seus recursos segons els seus interessos. Qualsevol altre història que no passi per aquí és continuar portant la soga al coll, tot esperant que algú des de Madrid accioni la trapa per acabar amb “el problema catalan”.
Politòleg i militant d’ERC
