El just i necessari positivisme

Mireia Mata

En l’enquesta del GESOP del darrer mes de maig, es reflecteix com una àmplia majoria dels catalans – un 68,9%- està a favor de la celebració d’una consulta per decidir si Catalunya ha de ser un nou Estat d’Europa. Un 56,9% diu que estaria a favor que ho esdevingués. I d’altra banda, només un 42% pensa que el si guanyaria, exactament la mateixa percentual de gent que pensa que guanyaria el no. A vegades hi ha la sensació que no ens ho creiem ni nosaltres mateixos. Paradoxalment, un 48% pensa que la Independència no ens ajudaria a sortir més ràpidament de la crisi, i un 56% creu que el debat sobre la Independència perjudica l’economia catalana.

En contra del que la realitat persisteix a demostrar. L’aposta de l’empresa Hutchison per la construcció del ramal ferroviari al port de Barcelona, la decisió de Nissan de portar a Catalunya la producció d’un nou model de furgoneta, i la de Volkswagen l’Audi Q3, amb les inversions milionàries que representen, ens demostren que el procés que hem iniciat no representa cap amenaça envers l’activitat econòmica. Les declaracions del president del Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, el darrer cap de setmana, en les que reconeixia que el procés no està perjudicant l’economia catalana, en són una prova més. Arguments, tots ells, que desmunten la lamentable estratègia de la por.


Vist des d’un punt de vista econòmic, no hi ha dades que en aquests moments ens indiquin que el procés sobiranista és motiu de desinversió a Catalunya, i en canvi si que en tenim –i moltes- per pensar que l’assoliment d’un Estat propi i amb ell la reparació del dèficit històric d’infraestructures seria un motor econòmic que milloraria de manera substancial i a curt termini la nostra economia, i per tant, acceleraria una sortida de la crisi. La recuperació dels 16.000 milions d'euros que anualment marxen de Catalunya per no tornar, serà no només un motor per a la reactivació econòmica, si no la garantia de que no caldrà seguir retallant en educació, salut i prestacions socials.

Fins i tot en les causes en les que creiem fermament, tenim tendència a una visió pessimista o negativa, que ens fa dubtar no només de les possibilitats d’èxit del nostre projecte, si no fins i tot de les dades reals que l’avalen. I que no ens permet de valorar amb perspectiva real l’oportunitat extraordinària davant la que ens trobem.

Som al llindar d’un pas històric, en el que moltes generacions han somniat, basades en raons culturals, emocionals i històriques. Ara s’hi afegeixen amb contundència les raons econòmiques, la imperiosa necessitat de sortir d’una crisi mundial agreujada per la gestió de l’Estat Espanyol que ofega bona part de la nostra ciutadania i que obliga a retallar un model de prestacions socials assolit amb tant esforç.

Per a fer aquest pas, és important mantenir la il·lusió i l’esperança. Però també, i sobretot, ser realistes i veure el nostre futur més immediat amb un necessari (i just) positivisme.

 Mireia Mata

Secretària d'Organització Federació de Girona