Salvador Ros |
Determinats sectors els ha costat molt de temps poder-se fer un lloc en les prioritats d’aquest país. La gestió del medi natural, en els darrers anys va fer un pas endavant molt important i si no s’haguessin pres determinades decisions, segurament, ara em patiríem greus conseqüències. El convenciment d’alguns governants, les iniciatives populars i cíviques o les iniciatives de les administracions locals ho han fet possible. El cert és que s’ha avançat però ni de bon tros hem arribat al final del trajecte.
Parlar de la gestió de la biodiversitat, en els moments actuals, pot semblar que no toqui però a mi hem sembla que es just el contrari. El patrimoni natural, que és de tots, és un element essencial i inherent a l’entorn on vivim, i si no el tenim present en el treball del dia a dia és molt probable que no el recuperem mai. Això no vol dir, que no s'hagin de fer replantejaments que prioritzin en aquest moment altres de més evidents.
A les comarques gironines comptem amb diversos consorcis de gestió d’espais naturals, que tot i la seva curta vida, han demostrat la seva eficiència en la gestió de la biodiversitat i la integració de les activitats humanes. Aquests consorcis de caràcter local estan constituïts per diverses administracions com ara la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i diversos ajuntaments, i tenen com objectiu bàsic ser una eina per la gestió propera del nostre territori.
El cas que jo conec més a fons, és el Consorci de l’Estany. Puc afirmar que és una entitat pública que s’ha anat guanyant el respecte dels nostres conciutadans a través d’una gestió acurada del nostre entorn més proper: l’Espai Natural de l’Estany de Banyoles. No deixant de banda el nostre principal objectiu, la gestió del patrimoni natural, hem sabut fer-ho aprofitant altres valors com els socials i els culturals: les tasques de manteniment o inversió les han executat equips dels centres ocupacionals d’inserció especial, s’ha arribat a als centres escolars a través de personatges més que coneguts com en “Blauet” (la icona del Consorci), coordinació amb associacions i empreses, etc.
La gestió d’un espai com aquest, que es troba a tocar a una ciutat com la de Banyoles i té una altíssima freqüentació, és complexa. Cal fer possible la compatibilitat dels diversos usos (lleure, l’esport, l’agrícola, el forestal, cinegètics, etc.) amb la conservació de la natura. Durant aquests últims anys s’han aconseguit recursos de diferents fonts: de la Generalitat, la Diputació i de fons financers europeus. Val a dir que en l’apartat de fons europeus, han estat subvencionats dos grans projectes que han esdevingut importantíssims, han permès i actualment permeten executar noves inversions en infraestructures, manteniment i personal. També han fet arribar aquest espai natural a molts punts de l’estat espanyol i a Europa a través de la participació seminaris i congressos científics i s’han recollit les impressions que aquí també ho sabem fer-ho bé.
Aquesta presència a Europa malauradament l’hem de vehicular via Madrid i el respectiu ministerio de Agricultura, alimentacion y medio ambiente , amb la pèrdua d’energies i esforços que això implica. Un ministerio que pel que fa al medi ambient, té la gran majoria de competències delegades, però que disposa de múltiples funcionaris i delegacions, que els catalans ajudem a mantenir i ens aporten molt i molt poc. Si Catalunya esdevé un estat, per aquí trobem una nova via d’estalvi o com a mínim millorarem l’eficàcia.
Sovint la gestió de la biodiversitat va un pas més enllà i a la pràctica estem gestionant tasques socials, econòmiques, turístiques, de salut,... i ara ho deixarem perdre?