El ´fracking´ i els perills per al territori

Pere Bosch, diputat

En els darrers mesos, la utilització de l'anomenada tècnica del fracking, que permet extreure el gas contingut a l'interior de les roques a partir d'una combinació de detonacions explosives i la injecció d'un gran cabal d'aigua, ha generat una notable alarma en alguns municipis catalans. En aquests moments, hi ha catorze expedients i nou projectes al damunt de la taula, alguns dels quals afecten de ple les comarques gironines i han generat tot tipus de reaccions, des de mocions (aquest és el cas, per exemple, de la que va aprovar-se, per unanimitat, a Sant Joan de les Abadesses) fins a moviments veïnals, com el que s'ha constituït a Riudaura (Junts Contra el Fracking). És evident, doncs, que existeix una preocupació en el territori i que les administracions han d'atendre-la amb la màxima sensibilitat possible.
Allò que primer cal reconèixer és el buit legal existent i les limitacions competencials del nostre Govern. És per això, també, que necessitem un Estat propi: per poder decidir en temes transcendentals per a la vida dels catalans i les catalanes. En l'actualitat, tot i la possibilitat d'emparar-se en la llei d'hidrocarburs, la tècnica específica del fracking no hi apareix recollida; i, per tant, tampoc els seus efectes negatius. Resulta necessari, en aquest sentit, deixar en suspens les autoritzacions concedides i definir una moratòria (acotada temporalment) per tal de disposar, en primer lloc, dels estudis necessaris que permetin avaluar els efectes d'aquesta tècnica per a la salut de les persones i el medi; i, igualment, la seva eficiència des d'un punt de vista energètic, econòmic i ambiental. Cal plantejar-se, en aquest sentit, quin és l'encaix i el sentit d'una tècnica que aprofundeix en la utilització dels recursos fòssils en un escenari clarament marcat per la necessitat de dur a terme una veritable la transició energètica, absolutament necessària al nostre país i, en teoria, definida en el Pla de l'energia i el canvi climàtic 2012-2020.
En aquests moments, quan el nostre país albira un escenari de plena llibertat, cal començar a guanyar espais de sobirania i a fixar les pautes que haurà de seguir el nou Estat català, entre les quals voldria subratllar la necessitat de definir un model de desenvolupament econòmic clarament sostenible.