La noblesa, i la vilesa, de la política

David Camps, militant i politòleg

Com a enamorat de la política que sóc, d’aquella política noble que té la base en el respecte, el diàleg, el debat, l’empatia..., d’aquella política justa que cerca el bé comú des de la democràcia representativa de la sobirania popular, em dol molt que hi hagi personatges dedicats a la cosa pública que embruten la noblesa de la política i trepitgen els valors positius d’aquesta.

No dic cap novetat afirmant que gran part de la ciutadania desconfia dels polítics. La gran majoria de ciutadans tenen molt clar que els polítics només treballen pels seus propis interessos, molts són de l’opinió que els que es dediquen a la política és per omplir-se les butxaques sense fer massa res. Aquesta és la percepció de la realitat de molts dels nostres conciutadans, que segurament en molts casos és una percepció injusta, però que veritablement de raons no els en falten.

Qui no pensa que els polítics que defrauden a Hisenda no van mai a la presó, però si un treballador autònom s’equivoca de 50 euros el poden arribar a tractar de delinqüent? Qui no creu que si una persona ocupa un càrrec públic és per què és un “savi” sense ganes de treballar que es vol omplir les butxaques?.


Al nostre país de casos de corrupció, de tràfic d’influències i de martingales entre el sector públic i el privat n’hi ha hagut molts. El cas Palau, que des de fa tres anys se sap que ha sigut un espoli enorme i no hi ha manera que ningú vagi a la presó. El cas Pallerols, masses anys per arribar a cap i trobar-nos que es resol amb un pacte, tot reconeixent-se les mans llargues d’alguns. El cas de les motxilles de la Diputació de Barcelona, on resulta que per haver-hi estat en nòmina un temps tenies una retirada daurada. Les sospites sobre l’Ajuntament de Sabadell, on alguns empresaris nobles han denunciat pràctiques “mafioses”. I d’altres casos, com el cas Treball o l’operació Pretòria.

Sí, podem ben afirmar que al nostre país hi ha una bona colla de xoriços i aprofitats que malmeten el bon nom de la política. Tenim una societat malalta, ja que una societat que no confia en la política és una societat que no confia en ella mateixa. I quan algú no confia en un mateix és molt difícil que aquest algú pugui continuar progressant adequadament.

No sóc un il·lús; de xoriços, aprofitats i malfactors sempre n’hi haurà, el què ha de canviar és la resposta que donem quan ens trobem amb casos com aquests. Per la higiene i la salut de la nostra societat, la resposta ha de ser molt ràpida i contundent, hem de dotar de les eines adequades a la Justícia per acabar amb aquesta infecciosa impunitat. Podem ser conscients que sempre hi haurà qui vulgui passar-se de llest, el que no podem permetre és aquesta desesperant lentitud i tebiesa de la Justícia.