 |
| Roger Torrent, diputat al Parlament |
Si al
llarg de la història, els col·lectius humans no s’haguessin plantejat
sobrepassar el marc legal vigent en aquell moment, els majors avenços polítics
i socials no s’haurien produït. Quan la societat majoritàriament té objectius
de futur clars, actua en conseqüència. I si aquests anhels van més enllà del que
es permès, tan se valen els límits que marquin les normes del moment. De fet,
aquestes, només són vàlides en la mesura que recullen la voluntat popular, sinó
no serveixen. D’exemples històrics d'aquests èxits civils aquí i arreu n’hi ha gairebé un per cada dret assolit.
Quan cal saltar la paret, s’ha de fer. Dir i fer el contrari es posar per
davant la llei a la democràcia. La norma al poble. I això es el que fan els que
s’agafen a la Constitució o qualsevol altre element de l’ordenament jurídic
espanyol per negar (i denunciar) la
voluntat expressada lliurement i democràtica.
Posar per davant allò que ha decidit el
legislador (representant) d’allò a que aspira la ciutadania (representat)
contradiu el més elemental dels principis democràtics. Qui decideix és el
poble. És sempre la voluntat popular l’encarregada de determinar el marc legal
i no a la inversa. És sempre i per davant de tot, la democràcia. Apel·lem a
principis universals a valors compartits, no a una recepta exclusiva i
particular. Per això, no es pot entendre com des de posicions democràtiques –en
principi, compartides per tothom- es pugui rebutjar la possibilitat de que els
catalans i les catalanes puguem decidir lliurement el nostre futur. Quin dels
fonaments democràtics es traeix preguntant a la gent? L’exemple britànic és
clar: per sobre de l’opinió de Westminster, hi ha la del poble escocès. Tan
simple i obvi com això. I tan complicat que ens volen fer creure que és.
Volem poder celebrar el referèndum. I no
demanem, encara, que es voti una o altra opció, sinó que es pugui votar. No
demanem a ningú que sigui allò que no vol ser. L’únic que exigim és que ens
deixin anar a les urnes. I per això hem
aprovat la Declaració de Sobirania. Una declaració política que descriu una
obvietat: que el dipositari del dret a decidir sobre el futur de Catalunya no
és altre que el poble de Catalunya. Això és la sobirania, la capacitat de
decidir per un mateix.
La Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya aprovada pel Parlament és un
declaració a favor de la democràcia. No prefigura cap altra condicionant que no
sigui el del dret a decidir. Aquest document suposa l’inici d’un camí civil,
polític i jurídic que ens ha de dur a l’escenari de la consulta. Això, tan
transcendent i alhora simple com és, és el que ens reclamaven els nostres
conciutadans. El text aprovat, doncs, no respon a la dèria de cap líder ni la
voluntat de cap partit, respon al mandat que els ciutadans del país ens van
encarregar en les eleccions del passat 25 de novembre. No podem defugir-ho, no podem negar-ho.
Roger Torrent i Ramió
