Una pagesia com a mesura preventiva

Article de Xavier Frigola, coordinador territorial d'Unió de Pagesos

Un dia i mig després de la declaració de l’incendi de l’Empordà, i amb el foc encara actiu, vam visitar la zona cremada. L’impacte va ser brutal. Vam comprovar els danys: magatzems destruïts, tractors convertits en ferralla, animals cremats...

Mentre parlàvem amb els afectats vèiem en les seves expressions tristesa, ràbia, impotència i cansament. Malgrat tot, tothom estava treballant a contra rellotge, s’havia de recuperar un mínim de normalitat (aigua i llum). La solidaritat entre la gent dels pobles afectats va ser molt alta i els més perjudicats ho van agrair.

Un cop analitzada visualment l’afectació a la zona cremada, vam arribar a la conclusió que el cultiu de la vinya i les zones pasturades havien fet que la virulència del foc fos menor i, en alguns casos, actués com a tallafoc.

Crec que és necessari un debat amb totes les parts implicades (pagesos, tècnics, administració...). No pot passar el mateix que el 1986 quan, després de molts debats, no es va concretar cap acció. Entre tots hem de decidir quin paisatge volem i com el mantenim. Una cosa és clara: l’acció de l’activitat agrària és fonamental i cal vetllar perquè cap explotació hagi d’abandonar.

Sabem que vivim en un clima mediterrani on els episodis de sequera extrema són normals i que periòdicament patirem incendis. També és clar que el bosc guanya terreny. Per tant, hem de buscar la manera de modelar-lo i hem d’aplicar mesures d’autoprotecció a les explotacions.

La pagesia sap superar les crisis, però demana que els ajuts tinguin una certa celeritat.