 |
| David Camps, militant i politòleg |
Acabem de conèixer les dades del Producte Interior Brut (PIB) de
Catalunya del segon trimestre d’aquest any i no són dades bones, ja que no
només és el tercer trimestre consecutiu que es registre una variació interanual
negativa, sinó que, a més a més, cada vegada la caiguda és més pronunciada.
Aquest segon trimestre del 2012 el nostre PIB ha caigut un 1’1% interanual,
això vol dir que no sols no creem riquesa sinó que ens empobrim.
Una altra dada; aquest passat mes d’agost hi havia un atur registrat a
Catalunya de 622.882 persones. Al mateix mes de l’any passat l’atur registrat
va ser de 584.648 persones. Això vol dir que acabada la temporada estiuenca
l’atur registrat a Catalunya amenaça d’aproximar-se perillosament a les 700.000
persones.
A la vista d’aquestes dades hem de reconèixer que la política
pressupostària d’austeritat del Govern de la Generalitat de Catalunya no només
no ha ajudat a millorar la situació econòmica, sinó que l’ha perjudicat. Es
confirma que les retallades en les partides de despesa han agreujat la crisi
econòmica i, de retruc, no s’ha ingressat el què s’esperava per la davallada de
l’activitat econòmica.
Evident que no s’ha de gastar més del què es té, tothom amb dos dits de
front ho té clar. Però en comptes de fer retallades indiscriminades,
lineals,... es podia haver prioritzat aquelles partides que ajudessin a
dinamitzar l’economia (suport a la internacionalització, a la recerca, a la
innovació, a la competitivitat de les empreses, suport als nous projectes
empresarials i a fer el salt quantitatiu de petites empreses, impulsar
decididament la formació ocupacional, la formació professional i la formació
continua, destinar recursos a les polítiques actives d’ocupació, millorar
l’eficàcia i l’eficiència de l’Administració Pública...) i a aquelles partides
que fessin front a la pobresa i l’exclusió social. És molt trist dir-ho però, hi
ha moltes famílies que estan passant gana, cal que en siguem ben conscients.
I també es podia haver treballat més per analitzar d’on es podien
incrementar els ingressos sense perjudicar més els qui estan pagant de fa temps
els plats trencats. Era necessari en aquestes circumstàncies premiar les grans
fortunes eliminant l’impost de successions als més rics? No es podia haver
aplicat ja des de primers d’any la taxa de pernoctacions turístiques?, tant
complicat era implantar un impost o una taxa als dipòsits bancaris?
Cal un gir en la política pressupostària del Govern de la Generalitat,
l’actual s’ha mostrat ineficient i perjudicial, no és el més indicat per
assolir l’objectiu de quadrar els pressupostos. Catalunya som un país amb
moltes potencialitats, tenim gent molt potent, formada i treballadora; gràcies
a la nostra situació geogràfica podem esdevenir una potència logística, tenim
molt camp per córrer en la recerca i la innovació, som un atractiu turístic de
primer ordre,... El proper Govern que es conformi després de les eleccions del
25 de novembre haurà de tenir entre cella i cella que la prioritat és reactivar
l’economia, i que caldrà mobilitzar tots els recursos al nostre abast per
assolir l’objectiu de créixer econòmicament i de crear llocs de treball, i si
per això cal concertar les polítiques econòmiques amb els agents socials i
empresarials del país, doncs es fa, i ràpid.
David Camps
