 |
| David Camps, militant i politòleg |
Fa més d’un mes de l’incendi forestal que va devastar diversos municipis altempordanesos. Els municipis de La Jonquera, Agullana, Darnius, Cantallops, Capmany, Masarac, Sant Climent Sescebes... van resultar afectats pel ràpid avenç de les flames, que viatjaven de nord a sud empeses per l’implacable vent de tramuntana. Poc hi podien fer el cos de bombers, no ja per extingir el foc, sinó per impedir el seu ràpid desplaçament. I la maleïda tramuntana no permetia atacar l’incendi des de l’aire.
Com sempre que succeeix un desastre com aquest, immediatament surten veus opinant sobre les causes de l’incendi, valorant l’actuació de les autoritats i la coordinació dels cossos responsables del control i extinció del foc, indicant què s’hauria hagut de fer i què s’ha de fer a partir d’ara per evitar tal desastre,... i crec que és bo que hi hagi aquestes reflexions, sinó se les emporta el vent. De la mateixa manera, espero que les destrosses ocasionades per la nevada del març del 2010 (on la maleïda tramuntana també va tenir el seu protagonisme) hagi servit per què no es torni a repetir el col·lapse monumental que vam patir els habitants de les comarques gironines.
Per bé o per mal els empordanesos hem hagut d’aprendre a conviure amb la tramuntana, un vent que domina el nostre particular clima. Per segons quines circumstàncies és la beneïda tramuntana, per segons quines altres és la maleïda tramuntana.
Aquesta característica climàtica de l’Empordà fa que hi hàgim centrat la nostra atenció com una de les zones idònies per produir energia eòlica. La tecnologia ens ofereix la possibilitat d’aprofitar la força del vent per produir energia elèctrica i el govern de Catalunya, el d’ara i el d’abans, ha considerat part de la zona que ara ha estat afectada per l’incendi de fa més d’un mes a l’Alt Empordà com a “Zona de Desenvolupament Prioritari”, o sigui, que considera que és un espai adequat per instal·lar-hi molins de vent. Des del territori Altempordanès consideren que la millor opció no és la que proposa el govern, ja que afecta a zones d’alt interès natural, paisatgístic i cultural, i proposen plantar els molins en el corredor d’infraestructures viàries i ferroviàries.
Els intents de desenvolupar l’energia eòlica a l’Empordà fa uns quants anys que van començar. És bo que hi hagi un temps de diàleg entre les parts interessades. El que ja no acabo de veure bé és que la presa d’una decisió s’allargui tant. No pot ser que perdem el temps d’aquesta manera.
Per part meva considero encertada la política de desenvolupar fonts d’energies renovables i alternatives a Catalunya. Cal anar fent passes per canviar de model energètic, cal reduir la nostra dependència de l’exterior i reduir l’emissió de gasos contaminants a l’atmosfera. Per tant, és bo que aprofitem la força del vent per produir energia, sempre que el país tingui a bé de compensar adequadament els territoris on s’implantin els molins. D’altra banda, considero encertat també que s’analitzi bé on s’han d’ubicar els molins, cal respectar aquelles zones amb un alt interès paisatgístic, ja que els molins, per les seves dimensions, produeixen un impacte visual més que evident.
Crec no equivocar-me si dic que tant el govern de Catalunya com la gent del territori altempordanès afectat comparteixen aquestes premisses. Per tant, no està en discussió el fons de la qüestió, sinó la forma. Dit d’una altra manera, la qüestió és “a on ubiquem els molins?”. Amb una mica de voluntat per totes les parts es pot trobar una proposta de consens, amb una mica d’esforç haurem resolt la qüestió i podrem celebrar que podrem produir energia neta a casa nostra tot protegint aquelles zones d’alt valor paisatgístic.
