D'on som, d'on venim i a on volem anar

Núria Querol, presidenta SL Lloret

D’uns mesos ençà estem assistint a un canvi de paisatge del nostre país. Assolir la nostra llibertat com a poble formava part d’un horitzó llunyà, utòpic i molt bucòlic –una mena de somni inabastable- per alguns però que cada cop se’ns esdevé més com una realitat que tenim a tocar. I ens trobem que el que, amb una mica de sort potser podrien veure els nostres nets o besnéts tanmateix podrien veure-ho els nostres avis i pares. Els esdeveniments es precipiten, alimentats d’una banda pels anhels dels que mai han defallit i augmentats per les presses dels que s’afegeixen dia a dia. Tant se val, els motius que ens empenyen a desitjar-ho, si ens mana el cor o la butxaca o ambdues coses, el que compta és que mai, mai fins ara ens havíem retrobat tanta gent amb un objectiu comú.

I no hem de sentir por perquè la raó ens ha de fer caminar ferms i decidits

I és en aquests moments que necessitem tenir davant als millors per dur-nos, cercant un símil guerrer, a la victòria. I quan dic els millors vull dir exactament això: “els més bons” de cada matèria. No necessitem gent que sàpiga d’economia de mercat, de fiscalitat, de dret, necessitem qui més sàpiga de totes i cadascuna de les peces que integren aquest puzle anomenat: nou estat. No s’hi val a fer proves, tant se val a quin partit estiguin adscrits ni si ho estan, tan sols volem i sobretot necessitem que siguin els millors...simply the best.

I han de posar-se a treballar com si en aquesta feina els anés la vida, perquè és la vida i la supervivència de tot un poble la que està en joc. Poca broma!

I hem d’exigir-lis que siguin molt curosos i seriosos treballant, no volem “astracanades”, ni rebequeries infantils, ni populisme i demagògia malintencionada que no ens duran enlloc... ans el contrari, necessitem d’aquests prohoms i savis tot el rigor i seriositat per tal de fer creïble el projecte tanmateix a totes aquelles persones que encara no hi creuen o no hi creuen del tot i que s’hi han d’anar sumant i que probablement ho faran si veuen que les coses es fan més que bé... immillorablement bé. Necessitem deixar-los que treballin, fent el mínim soroll possible, tornant a un símil bèl·lic –si em permeteu-, com feien els nord vietnamites als túnels de Cuchi. Només així, amb rigor i seriositat guanyaran la nostra credibilitat i ens duran aIlà a on hauríem de ser des de fa anys.

Però els “millors” també necessiten saber qui tenen al darrera. Necessiten sentir que tenen a la ciutadania unida, perquè nosaltres els ciutadans i ciutadanes d’aquest país petit serem darrera seu, fiscalitzant tota la feina que faran però ajudant-los i encoratjant-los a l’hora perquè no defalleixin. No hi haurà més oportunitats i no ens podem permetre malbaratar l’ocasió quan se’ns presenti, que no trigarà gaire. Aquest és un país de grans persones amb grans capacitats, deixem-los doncs treballar i ajudem-los tot el que puguem, i com diu el meu admirat President Oriol Junqueras...”si algú defalleix o es troba cansat, que pari, reposi una mica i torni a la feina”.

Benvolguts i benvolgudes, se’ns gira feina i l’hem de fer ben feta.



Núria Querol i Colomer
Presidenta-Secció Local ERC
Lloret de Mar