 |
| Pere Bosch, diputat al Parlament |
Molt probablement, alguns recordaran aquella del 2 de setembre de 1993, amb una imatge de Jordi Pujol i una frase lapidària: «Igual que Franco, pero al revés. Persecución del castellano en Cataluña». O aquella que va publicar el 29 de juliol del 2010, en què apareixien els tres líders del govern d’Entesa al Parlament i afirmaven, literalment, que «La farsa nacionalista acaba con los toros en Cataluña». O la que van publicar el 16 d’octubre del 2011, amb una imatge incendiària (en sentit literal del terme) i una referència a les manifestacions del dia anterior: «Los indignados festejan su protesta planetaria». O aquella que va aparèixer dos dies després, amb motiu de la Conferència de Pau de Donosti, en què apareixia una fotografia dels participants (entre els quals, l’exsecretari general de l’ONU) i afirmaven que aquests estaven, literalment, «Al servicio de ETA». Encara fa pocs dies, ens delectaven amb la seva particular commemoració del 23-F i parlaven de «Las mentiras de Valencia», com si les protestes dels estudiants i la resposta desproporcionada de la policia espanyola a la capital del País Valencià formessin part d'una conspiració de temps passats.
La del passat 15 de març, molt coherent amb la seva línia editorial, no té pèrdua: apareix una «ñ» immensa i, sobreescrita, la frase «Tenemos un problema». I quin és aquest misteriós problema que, segons l’ABC, tenen els espanyols? Doncs, més que un, es divideixen en tres, com es tractés de la Santíssima Trinitat: que el Govern de la Generalitat «esconde en los impresos la casilla de la enseñanza en castellano»; que el Govern de la Generalitat «propone cambiar la norma para no izar la enseña nacional»; i, finalment, que el Parlament aprova una «ley para hacer un referendo sobre el pacto fiscal». D’entrada, sobta que un diari amb tanta solera concentri tantes errades en tants pocs centímetres quadrats de cel·luloide: ni s’amaga la casella, ni s’ha proposat res de res per modificar la Ley 39/1981 «de banderas», ni la llei que esmenten s'ha aprovat (només se li ha donat entrada al Parlament, ni més ni menys).
En l’editorial adjunta, puntualitzen que només volen «alertar sobre las líneas rojas que se están cruzando con el aliento de la Generalitat». És tot un consol que només ens avisin i, igualment, que només es tracti d’un alè. Nosaltres, la veritat, desitjaríem que, més que un alè, fos una tramuntanada. Finalment, el diari demana, gairebé desesperadament, que es posi «freno a la frivolidad soberanista del Ejecutivo catalán» (on és?) i criden a l’èpica: «con una crisis económica dramática, que convoca a todos los españoles a un esfuerzo colectivo, estas muestras de desafección nacionalista resultan inaceptables». De fet, resulta difícil esperar massa rigor ni massa capacitat de comprensió en un diari que, en més de cent anys d’existència, no ha aconseguit arribar fins la quarta lletra de l’abecedari. Per cert, és la D, de DEMOCRÀCIA.
