L’imperi de la Llei com expressió de la voluntat popular

David Camps. Militant i politòleg

Tot sovint, i emmarcat en el què coneixem a Catalunya com “el procés”, ens sentim a dir que realitzar la consulta del 9N2014 no és possible dins el marc de la Constitució espanyola de 1978. Sense anar més lluny, aquesta setmana el Ministre de Justícia del Govern espanyol afirmava, tot tranquil, que “té més amor a les lleis i al seu sistema democràtic que la curiositat per saber què és el què pensa la població en un moment determinat”.

No m’estendré comentant l’afirmació que ha fet el Sr. Ministre, només dir que em semblen d’un to romàntic que ratllen el patetisme, i d’una incoherència insuportable. Com es pot dir que estimes el teu sistema democràtic i llavors dir que t’importa un rave consultar democràticament a la població? Declaracions amb aquest nivell d’hipocresia hauria de fer perdre tota esperança, a aquelles persones de bona fe que encara ho esperen, que el Govern espanyol farà un pas endavant per proposar una canvi normatiu, en el sentit de garantir un finançament just i un marc competencial estable i ampli per a Catalunya, a més del compromís que la llengua i l’escola en català no es toquen.

Més insuportable es fa la declaració d’amor del Ministre de Justícia a les seves lleis quan saps que la mateixa Constitució espanyola (la seva llei més estimada, venerada, reverenciada, blindada i dogmatitzada), estableix al seu Preàmbul la pretensió de “consolidar un Estat de Dret que asseguri l’imperi de la llei com expressió de la voluntat popular”. Molts s’omplen la boca que a Espanya hi ha establert un Estat de Dret, que el què preval aquí és l’imperi de la llei. Però cap d’ells acaba la frase dient: com expressió de la voluntat popular. Fa temps que l’Estat de Dret està segrestat i que la llei ha deixat de ser l’expressió de la voluntat popular.

Un dels factors que també ajuda a entendre per què la Constitució espanyola ha deixat fa temps de ser l’expressió de la voluntat popular, és el fet que tots aquells que tenim menys de 56 anys no hem donat mai la nostra opinió sobre la “norma fonamental”. Ara farà 36 anys que es va votar en referèndum, una eternitat en termes polítics, els mateixos anys que va durar el règim dictatorial franquista... una eternitat.

La portaveu del Govern espanyol, també ha fet una al·lusió de l’imperi de la llei (s’hi refereix constantment, per cert), dient que “a la legalitat hi estem obligats tots” i “s’aplica al Govern i a la Generalitat”.

Doncs bé, fa poc més d’un any es va presentar l’”Informe sobre els procediments legals a través dels quals els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya poden ser consultats sobre llur futur polític col·lectiu”, elaborat per l’Institut d’Estudis Autonòmics. Aquest informe conclou que existeixen molt bons arguments jurídics per defensar que els cinc procediments analitzats, interpretats com és degut a la llum dels criteris d’interpretació derivats de l’aplicació conjunta del principi de l’Estat de Dret i el principi democràtic, permeten convocar, amb tota legitimitat jurídica, una consulta popular d’àmbit autonòmic sobre “el futur col·lectiu dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya”. Per tant, si no es pot celebrar la consulta del 9N no és per què l’imperi de la llei no ho permeti (que si que ho permet), sinó per què l’imperi dels Poders de l’Estat espanyol no tenen la més mínima voluntat que així pugui. En fi, molt poc democràtic no permetre desenvolupar l’expressió de la voluntat popular.