 |
| Joan Martí |
Quina llàstima que els responsables en l’àmbit
de l’educació d’aquest país que ens ha tocat viure confonguin despesa amb
inversió. El darrer exemple d’aquesta mala traça és l’esperpent de les beques ERASMUS1
que hem viscut els darrers dies. Aquest programa de la Unió Europea té per
objectiu el foment de la mobilitat acadèmica en l’àmbit de l’ensenyament
superior, tan de professors com d’estudiants, amb una evident vocació per la
qualitat i la integració. Des de 1987 i fins a la data d’avui, el programa ha
possibilitat que més de 3 milions d’europeus (fonamentalment joves estudiants)
hagin rebut part de la seva formació acadèmica en un país diferent del seu, amb
el que això suposa d’aprenentatge d’una altra llengua, de coneixement d’altres
realitats culturals, i d’adaptació a altres formes de treball. Doncs bé, el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte
amb l’ínclit Wert al capdavant ha decidit que ja n’hi ha prou de passejar-se
per Europa, i qui vulgui completar la seva formació en una universitat europea,
doncs que es grati la butxaca. Aquesta és la visió tancada, obtusa i
provinciana que impera actualment, sovint procliu a tallar les ales a qualsevol
oportunitat de foment de l’excel·lència, i sempre fent servir com a coartada
l’austeritat. És molt trist admetre-ho, però aquest és el model educatiu que
ens volen imposar, amb una crisi molt més profunda de valors i d’idees que no
pas econòmica.
Però si greu és aquesta regressió cap a un
model gris i uniformitzador, ho és també la constatació (novament) que qui
dicta els Real Decretos des de Madrid actua amb traïdoria absoluta i sense cap
mena de mirament cap als ciutadans, sinó obeint vés a saber quins obscurs
interessos. Ja em direu sinó com s’ha d’entendre que l’anunci de la retallada
de les beques Erasmus arribi justament ara, al cap de 3 mesos que els
estudiants hagin començat amb tota la il·lusió del món la seva estada a
l’estranger, havent-los promès quan van marxar de casa que rebrien una beca per
ajudar-los en la seva experiència vital europea. Jo, d’això en dic faltar a la
veritat. I aquí, qui ha faltat a la veritat ha estat ni més ni menys que el Gobierno de España. Qui hi ha de confiar
en el futur, en aquesta gent?
I per molt que ara l’ínclit ministre Wert hagi
reculat temporalment la seva decisió obligat per l’estirada d’orelles que li
han fet des de Brussel·les, ja no poden amagar gaire més les vergonyes.
Certament, ni ens convenen aquestes atzagaiades sempre reculant, ni ens
convenen aquests governants mentiders i de poca volada. Però per canviar aquest
model on ens hi juguem el futur, perquè l’educació es percebi com una inversió
i no com una despesa, no n’hi ha prou amb quatre retocs superficials. Hem
d’anar fins al moll de l’ós, s’han de fer valer els valors de la igualtat
d’oportunitats, de la meritocràcia i la solidaritat. En definitiva, els valors que
han d’inspirar la República Catalana.
1 Tot i que ERASMUS és
l’acrònim derivat
del nom oficial en anglès del programa “European
Region Action Scheme for the Mobility of University Students”, altrament
dit "Pla d’Acció de la Unió Europea per a la Mobilitat d’Estudiants, Regió Europa”, el nom del
programa és clarament un tribut a la figura i obra de l’humanista, filòsof,
filòleg i teòleg neerlandès Erasmus de Rotterdam, un dels més destacats
representants del Renaixement.
Joan
Martí
Professor del Departament d'Arquitectura i Tecnologia de Computadors
Universitat de Girona
Regidor del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners
Professor del Departament d'Arquitectura i Tecnologia de Computadors
Universitat de Girona
Regidor del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners
