Tant si decidim en unes eleccions plebiscitàries com si ho fem en una consulta, no hi haurà tercera via. Només hi haurà dues opcions: una la independència, l’altra el que l’estat espanyol vulgui oferir. I el poble de Catalunya haurà d’escollir, haurem de decidir.
La consulta depèn de l’estat espanyol. Les eleccions, del president de la Generalitat. Ignoro si decidirem en una consulta o en unes eleccions. M’agradaria que fos en una consulta. Però unes eleccions seran igualment legítimes. Legitimitat, aquesta és la clau. Els que s’oposen al nostre dret a decidir, parlen de legalitat, quan tot jurista sap que la clau de tot és la legitimitat. Segurament un dia algú dirà allò de “era la legitimitat estúpids!”
Els que votarem independència sabem que optarem per un camí que no serà fàcil, que serà ple de dificultats. Un camí que l’estat espanyol intentarà que ens sigui el més dificultós i llarg possible. Però tot i les dificultats conegudes o sospitades, votarem independència pensant en els nostres fills o ens les nostres avis. Uns pensant en els nostres fills, sabent que només amb la independència els podrem oferir l’esperança d’un futur millor. Uns altres en els nostres avis procurant estar a l’alçada dels que van sacrificar la seva vida en defensa d’uns ideals de llibertat que van ser aniquilats pel feixisme, i que ara tenim a tocar.
Els que votaran estat espanyol saben que votaran submissió i desaparició de la nació catalana. Uns ho faran per convenciment, uns altres per por, uns altres enganyant-se per justificar el seu autoodi. El temps dirà si l’oferta de l’estat espanyol consistirà en la “unidad de destino en lo universal” o en una poma temptadora, en forma de federalisme. Tan se val, tots sabem que voldrà dir. La Franja, el País Valencià i Mallorca, en són testimonis.
Els que hi érem i que no hi eren, també tots sabem que la il·lusió és la independència. El passat i el present el coneixem, el futur està per escriure. Volem decidir lliurement perquè el futur el volem poder llaurar com un país normal, ni millors ni pitjors, normals, amb l’esforç i esperança d’un poble que te la voluntat de ser.
Serem el que vulguem ser.
Mireia Mata
Secretària d’Organització Federació Regional d’ERC Comarques Gironines
