Xifres i més xifres. Aquestes són les explicacions del Govern en relació a l’escola. Xifres que pugen o baixen segons qui les utilitza, xifres que ens confonen i ens maregen i no expliquen quin projecte educatiu tenim al nostre país.
Xifres que parlen dels alumnes nous, dels mestres contractats, dels interins que no treballen, de l’augment d’alumnes per aula, de la disminució d’alumnes d’educació especial, de les hores que treballen els mestres i dels euros que s’estalvien amb les beques de menjador... Xifres que el departament d’Ensenyament les posa en positiu en comparació al que semblen imposar des de Madrid i que els sindicats d’ensenyants utilitzen en negatiu i són xifres catastròfiques que enfonsen els ànims de tothom. Però al mig de les xifres hi ha persones i cap idea de cap on anem.
Xifres que parlen dels alumnes nous, dels mestres contractats, dels interins que no treballen, de l’augment d’alumnes per aula, de la disminució d’alumnes d’educació especial, de les hores que treballen els mestres i dels euros que s’estalvien amb les beques de menjador... Xifres que el departament d’Ensenyament les posa en positiu en comparació al que semblen imposar des de Madrid i que els sindicats d’ensenyants utilitzen en negatiu i són xifres catastròfiques que enfonsen els ànims de tothom. Però al mig de les xifres hi ha persones i cap idea de cap on anem.
Ha començat el curs, les escoles han obert les portes i els mestres i les mestres que tinguin la sort de treballar no pensaran en xifres, esperaran a la Marta, en Guillermo, eixugaran les llàgrimes de la Daniela i ajudaran a portar la motxilla d’en Yassin amb totes les ganes de participar d’un projecte molt important: educar millors ciutadans, sense pensar en les xifres.
L’objectiu del Govern diuen, és reduir el fracàs escolar, bonic objectiu. Però com tantes altres vegades, només és un titular. Queda clar que l’educació pública ara per ara no és prioritat del Govern. O potser volen reduir el fracàs escolar amb més alumnes per aula així el mestre dedicarà menys temps a l’atenció individual i imprescindible de cada alumne i també menys mestres per escola per carregar-se la possibilitat de fer grups més petits adequats als diferents nivells d’aprenentatge. Maregen a les famílies dient que els mestres treballaran una hora més amb els alumnes però no els expliquen que voldrà dir una hora menys de preparació de materials específics o una hora menys de treball en equip amb especialistes per atendre millor a la diversitat. Ara, de cop i volta, tots els nens ja són iguals, han confós la igualtat de condicions amb voler igualar a tothom i això és molt greu.
I greu és utilitzar conceptes ambigus per distreure l’atenció de les famílies i no prendre decisions fermes. El Govern parla de seny pedagògic en l’aplicació d’algunes de les xifres i diuen: “aplicarem un seny pedagògic”. El seny és difícil de mesurar. I pedagògic envers què? Pedagogia ve del grec, paidagogos (παιδαγωγία), que era l'esclau que acompanyava els nens a l'escola. La paraula llatina per a referir-se a la pedagogia, educació, és molt més utilitzada i, sovint, ambdues s'utilitzen de forma indiferent. Aplicant una certa ironia empordanesa, seny pedagògic és allò que afecta als “esclaus” de l’educació, en aquests moments tots els mestres i mestres que treballen en un projecte sense rumb i els que hi volen ser-hi tot i que sigui en una situació precària. Vull mostrar el meu suport a tots els que hauran de treballar en condicions adverses però que demostraran la seva professionalitat. I explicarem que les coses es poden fer molt millor si es prioritza de veritat un dels objectius primordials de l’educació pública: que ofereixi de veritat igualtat de condicions a tots i totes, començant pels mestres i acabant amb els alumnes, començant pels nens i nenes i acabant amb el educadors.
Necessitem idees i conceptes reals i menys xifres i l’escola és plena d’idees.
Maria Perpinyà
Sec. Educació i Formació Interna Permanent Comarcal de l'Alt Empordà
