Des de fa unes setmanes s'ha obert un debat a l'entorn de la ubicació dels equipaments comercials a l'àrea urbana de Girona. Aquesta és una qüestió que es tracta des de fa molt temps entre els diferents municipis que conformem aquest espai comú que té com a centre la ciutat de Girona i que ha adquirit una certa rellevància des de final de l'any passat, quan el govern de la Generalitat va aprovar una disposició segons la qual tots els pobles que estem conurbats amb Girona, o sigui, que som un continu urbà amb la capital, puguem, d'acord amb aquesta, tenir les mateixes oportunitats que la ciutat a l'hora d'ubicar equipaments comercials al nostre municipi. Cal recordar que fins llavors no era així i als municipis de l'entorn de Girona només es poden situar equipaments comercials petits (fins a 800 m²) o mitjans en el cas de Salt. En canvi, a Girona no hi ha cap límit de superfície de venda per als equipaments comercials.
Aquesta no és, al nostre entendre, una qüestió menys important. El que es posa a debat és si som una àrea urbana conjunta de la qual Girona és la capital i, per tant, el pal de paller, o si som, senzillament, uns quants municipis que es toquen en els seus límits però que han d'actuar, de fet, continuar actuant, els uns d'esquena als altres i sense ser capaços de mirar en global. En aquest sentit, ja es va fer un pas endavant quan l'any 2010 es va aprovar el pla director del sistema urbà de Girona, on ja es tractava tota aquesta àrea com un tot i es planificava el territori conjuntament decidint, entre tots, on s'havien de produir els creixements residencials, quins espais lliures s'havien de mantenir on es projectava el futur sòl destinat a desenvolupament econòmic, per exemple.
És imperatiu conservar l'autonomia local, base del municipalisme, és evident. Ara bé, aquesta visió més general, que encetava el pla director, és, al nostre entendre, fonamental per prendre decisions territorials estratègiques que beneficiarien el conjunt. No és una qüestió únicament de l'escala amb què ens mirem el mapa, és una qüestió d'economia. És a dir, de no duplicar esforços, de no prendre decisions confrontades, de no anul·lar estratègies de l'un amb les iniciatives de l'altre. En definitiva, de remar plegats. Tan necessari sempre, imprescindible avui. I per això no som capaços d'entendre l'actual posició de l'equip de govern de la ciutat (i de la majoria de forces de l'oposició) quan es posa a debat la qüestió dels equipaments comercials.
El que sol·licitem en aquest moment els tres municipis, Salt –al qual ja se li ha denegat-, Sarrià de Ter i Vilablareix, no és res més que tenir les mateixes oportunitats que la ciutat de Girona als nuclis actuals de població dels tres municipis. L'oportunitat de poder definir una trama urbana consolidada (TUC) supramunicipal conjunta suposa que els municipis conurbats amb Girona podríem fer, al lloc on viu la gent, als nuclis urbans, el mateix tipus de superfícies comercials que es poden fer a la ciutat de Girona. I per això diem que aquest és un tema important, perquè estem debatent, en el fons, si som una àrea urbana on tots els seus ciutadans tenen les mateixes oportunitats o no, si tenen accés als mateixos serveis o no. Perquè avui això no és així. La ciutat de Girona ha dut a terme, de manera legítima, el seu desenvolupament comercial d'esquena als pobles veïns sense tenir en compte, en cap cas, com els afectaven les seves decisions. I això ha provocat grans concentracions comercials a les zones de Mas Gri, de Mas Xirgu i, aviat, de les hortes de Santa Eugènia, per exemple, sense tenir en consideració com podien afectar el comerç de la resta de pobles veïns. La negativa a aquesta TUC conjunta sense ni parlar-ne, sense ni reunir-nos per estudiar-ho ni treballar-ho, portant a ple aquesta qüestió sense ni una trucada a cap dels alcaldes dels pobles sol·licitants no ens sembla fer política del segle XXI, més aviat és del segle XIX.
Perquè si estem parlant d'àrea urbana, no és una qüestió prou important perquè si s'ha de votar en el ple de l'Ajuntament de Girona com a mínim l'equip de govern i els grups de l'oposició en parlin amb els municipis que ho demanen?
Els pobles de l'àrea urbana de Girona no demanem poder fer el que vulguem sense tenir en compte ningú més, el que reclamem és, per als nostres municipis actuals, les mateixes oportunitats que per a la capital de l'àrea urbana i per als creixements futurs, diàleg, feina conjunta i consens per decidir, entre tots, què fem i com ho fem. I reclamem a la capital, a la ciutat de Girona, que abanderi aquest diàleg i aquesta manera de treballar conjunta perquè si bé és veritat que fins ara no ho ha fet, encara és a temps de liderar-ho. La ciutat real no acaba amb les fronteres formals. Som un territori on viuen més de cent cinquanta mil persones i Girona n'és la capital i ha d'exercir-ne en tots els sentits i per a tots els seus veïns. En aquesta manera de treballar, ens hi trobaran; d'esquena i anant per lliure, no.
