Felip Ponsatí. Per sort nostra España segueix el guió previst. Mentrestant el Sr Duran se’n fa un tip d’avisar-los i demanar-los que facin alguna proposta. Però ells res de res.
Després de passar-se 300 anys bescantant els catalans i Catalunya, dient que som uns lladres, uns insolidaris i que no se’ns hauria de donar ni aigua, han aconseguit que la majoria dels espanyols s’ho creguin. Ara els és impossible no seguir amb el mateix discurs. Però nosaltres hem decidit que ja n’hi ha prou.
En espanyol hi ha una dita que si fa o no fa diu: “ Quien siembra vientos recoge tempestades”. Doncs ja se les han trobades. Encara que fan veure que no hi són.
LA SETMANA PASSADA JA HO DEIA I HO CONTINUARÉ DIENT
Com que els manaires europeus no volen un sidral a la franja sud d’Europa, primer varen dir que no, que tot era impossible. Com que no afluixem ja han començat a fer les seves propostes de terceres vies. Per això la vicepresidenta de la comissió europea, Viviane Reding va dir que s’havia de negociar sense línies vermelles. Una cosa semblant al que ja havia insinuat un ponent francès feia uns quinze dies.
Seria bo que algú els expliqués una mica d’història i que el pensament espanyol no té gaire res a veure amb el britànic, el txec, el suec o el belga. El substrat del pensament espanyol està ancorat en: “la unidad, una nación, una lengua”.
Des del punt de vista espanyol, les línies vermelles són tant clares i diàfanes que els són impossibles de superar i encara menys d’esborrar-les. A España tot allò que no sigui genuïnament español ha de desaparèixer i nosaltres som el seu objectiu des de fa 300 anys.
L’AMPLIACIÓ INTERNA AUTOMÀTICA O TOT PETARÀ
Europa ha d’anar cap a l’ampliació interna automàtica i negociada. És una qüestió de drets dels ciutadans europeus i nosaltres en som. També s’ha de tenir en compte que, si volem, podrem tenir la doble nacionalitat, catalana i espanyola i, per tant, tampoc no ens poden fer fora.
Per la UE l’important no som els catalans i els nostres drets, sinó que l’important són les conseqüències. Si ens independitzem sense que sigui de forma pactada i reconeguda per Europa, cosa que farem si ens hi obliguen, hi haurà un daltabaix.
El deute espanyol és enorme i sense nosaltres España perd més de la cinquena part del PIB i es veurà abocada a la fallida en pocs mesos. La UE o bé treu de l’euro el que quedi de l’estat espanyol i el posen en una situació d’espera als llimbs o bé la unió monetària, euro inclòs, farà un pet com una gla i darrera seu la unió política.
Per tant, no ens hauria d’estranyar que procurin estalviar-se problemes perquè els manaires europeus no actuen visceralment sinó racionalment, econòmicament. Les pressions continuaran i s’accentuaran. Però si us plau, abans, vagin a classe d’història.
Felip Ponsatí
Militant d'ERC
