Olé

Jordi Orobitg, portaveu ERC Lloret

Article publicat al Diari de Girona. Ben segur que molts pensaran que aquest és un titular del tot estrany per un article que signa un regidor d'Esquerra Republicana de Catalunya i inqüestionable independentista. Doncs bé, no existeix cap connotació taurina. El titular treu cap al fet que la setmana passada, mentre preparava un discurs per la inauguració oficial d'una nova sala de festes a Lloret -ho heu deduït bé, es tracta d'una Sala de festes amb seu al Gran Casino Costa Brava on l'espectacle consisteix en dansa i altres especialitats del folklore flamenc-; posava en valor l'esforç de dos empresaris que, potser obligats per les circumstàncies i en tot cas inspirats pel seu esperit emprenedor i l'amor incondicional a la seva feina, han fet mans i mànigues per, en poc temps i sobre uns fonaments impressionants, com són els de la sala multidisciplinària del Gran Casino Costa Brava, construir la seu d'un espectacle que apassiona i hipnotitza aquells qui ens visiten.
I tal com anava madurant aquest reconeixement, que com dic inicialment era pensat pels protagonistes del dia, s'anava desbordant el meu discurs, perquè també l'havia de fer extensiu a tots aquells comerciants que, en els temps que corren, han estat capaços a Lloret, d'obrir nous i millors establiments i no són pocs. I també al sector de la restauració que a més de la seva habitual àmplia i variada oferta compta amb establiments punters que, a més del reconeixement de la crítica especialitzada, triomfen en tota mena de webs de crítica gastronòmica. I naturalment, als empresaris de l'oci nocturn, que tot i l'asfíxia impositiva que reben per part del Govern espanyol, fan la seva oferta més atractiva fent importants millores als seus locals i contractant els millors DJ'S del món.
No em podia deixar tampoc, el ram de l'allotjament, i més tenint presents els tres establiments hotelers que recentment han incrementat la seva categoria de les tres a les quatres estrelles, fent que Lloret compti a dia d'avui, amb quatre hotels de cinc estrelles i trenta-quatre de quatre estrelles. I com no, havia de tenir un record per tots aquells empresaris que se les empesquen per crear tota mena de productes turístics, en especial relacionats amb la natura i la pràctica esportiva.
Tot aquest desplegament empresarial el recapitulava desprès d'haver mantingut una llarga entrevista amb els representants del sector de l'hostaleria d'un dels sindicats majoritaris, entrevista de la qual vaig extreure conclusions valuosíssimes pel que fa al seu grau d'implicació i voluntat de millora de la nostra destinació.
Acabat el meu discurs. Feta la inauguració. Passat el cap de setmana. El dilluns fullejant el diari llegeixo les noves sobre un macroprojecte "turístic". Parlen d'hotels i de joc, parlen, parlen,..., parlen de fum. I els ulls se'm mullen pensant en què l'esforç, l'amor al treball i la perseverança han de triomfar sobre tanta especulació. És per això que, traient-me el barret i pensant en tots aquells que he esmentat, treballadors i empresaris, empresaris i treballadors, no puc més que dir-los "Olé!".