David Camps, militant i politòleg |
Des d’ERC celebrem l’èxit de la manifestació de l’11 de setembre, n’estem molt contents, sobretot per què ha significat que algunes ments de l’elit política del nostre país s’hagin convençut de fer el pas i s’hagin situat en el paradigma que els militants d’ERC fa anys que defensem.
Però hem de continuar treballant per acabar de convèncer a aquells conciutadans que no ho acaben de veure clar, que tenen dubtes (sobre què passarà amb les pensions, sobre què passarà amb la Unió Europea,…). Estem en una fase molt interessant, ja som molts els que abracem la voluntat de fer de Catalunya un nou estat d’Europa, però alguns continuen tenint dubtes, prevencions, pors, neguits,… i la nostra feina com a militants d’ERC és ajudar a afermar, a consolidar, a convèncer que els beneficis d’assolir la independència seran proporcionals al cost de continuar formant part de l’Estat espanyol. La independència de Catalunya depèn només de la voluntat dels ciutadans de Catalunya.
Tenim, doncs, la feina de reforçar els arguments en pro dels beneficis que obtindrem quan hàgim constituït la República Catalana, però també tenim una altra feina, i és que hem de deixar ben clar que el clam de la manifestació de l’11 de setembre no anava dirigit al govern espanyol, sinó que anava dirigit al govern català. Amb el govern espanyol només hi hem d’anar a parlar per negociar els termes de la secessió, però primer cal que el govern de Catalunya ens convoqui als ciutadans a expressar la nostra voluntat en relació a l’autodeterminació. És urgent i necessari que es consulti democràticament al poble català, és la única manera de posar llum a les ombres actuals, necessitem un mandat expressat a través de les urnes.
Per últim, també hem de continuar essent ferms i constants a l’hora de demanar al govern del president Mas que comenci a posar fil a l’agulla per crear l’Agència Tributaria pròpia, des d’ara, des de ja. És cabdal i imprescindible si volem que el nostre govern ajudi als nostres conciutadans a sortir de l’atzucac econòmic en el qual estem ficats. Ens calen recursos per donar suport al teixit productiu, per enllestir aquelles infraestructures necessàries per al progrés econòmic, per disposar d’una sanitat i una educació públiques de qualitat, per formar als treballadors,... no podem esperar més.