Aquell dimarts a la tarda a Madrid

Teresa Jordà

Semblava impossible, però Espanya és així. Allò que resultava inversemblant d’imaginar  cap opinador polític, estratega de renom o fins hi tot de preveure  la bola d’algun vident reconegut mundialment, esdevingué  realitat en   l’últim segon del penúltim minut, per obra i acte  dels “capos” del PP al Congrés de Diputats. Totes les travesses marcaven la creu del vot desfavorable dels populars a la tramitació de la ILP sobre la Dació en Pagament. De fet, l’aposta resultava fàcil: havien fet més que pública la seva negativa a la voluntat de 1.402.854 signatures i a centenars de milers de persones, institucions, associacions i partits polítics que amb més o menys insistència havien clamat, bo i fent ús de tots els altaveus possibles,  la  defensa del dret, constitucionalment reconegut, d’un habitatge digne.

Aquell mateix dia també es votava una altra iniciativa legislativa popular, aquesta amb menys adhesions, però prou com perquè  es debatés:  la ILP per declarar les “corridas” de toros  bé d’interès cultural.

La llotja de convidats, farcida de toreros primer i després de membres de la Plataforma ciutadana d’afectats per la hipoteca, va viure moments diversos i debats plens de contrastos, sorpreses, incongruències, posicionaments molt racionals i sensibles a una realitat escandalosa respecte els abusius i injustos desnonaments, però també farcits de folklore i irracionalitat en el cas del món taurí i el seu dubtós art de matar animals com a divertimento.

Estrangulament premeditat de les finances de la Generalitat

David Camps

Aquesta última setmana de febrer el Govern de la Generalitat ha confirmat que eliminarà, de nou, una de les pagues extraordinàries als treballadors públics.

Els empleats públics de la Generalitat veuen com tornen a ser una de les víctimes dels problemes de finançament de l’administració catalana. Però abans de carregar tots els neulers al Govern del President Mas cal que tinguem clar per què es dóna aquesta situació.

Primer de tot cal bandejar el discurs que anys enrere es va gastar molt més del què es tenia. Ja fa més de dos anys que el govern de Catalunya ha estat aplicant la recepta de l’austeritat autista i s’ha pogut comprovar que era pitjor el remei que la malaltia.

El just i necessari positivisme

Mireia Mata

En l’enquesta del GESOP del darrer mes de maig, es reflecteix com una àmplia majoria dels catalans – un 68,9%- està a favor de la celebració d’una consulta per decidir si Catalunya ha de ser un nou Estat d’Europa. Un 56,9% diu que estaria a favor que ho esdevingués. I d’altra banda, només un 42% pensa que el si guanyaria, exactament la mateixa percentual de gent que pensa que guanyaria el no. A vegades hi ha la sensació que no ens ho creiem ni nosaltres mateixos. Paradoxalment, un 48% pensa que la Independència no ens ajudaria a sortir més ràpidament de la crisi, i un 56% creu que el debat sobre la Independència perjudica l’economia catalana.

En contra del que la realitat persisteix a demostrar. L’aposta de l’empresa Hutchison per la construcció del ramal ferroviari al port de Barcelona, la decisió de Nissan de portar a Catalunya la producció d’un nou model de furgoneta, i la de Volkswagen l’Audi Q3, amb les inversions milionàries que representen, ens demostren que el procés que hem iniciat no representa cap amenaça envers l’activitat econòmica. Les declaracions del president del Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, el darrer cap de setmana, en les que reconeixia que el procés no està perjudicant l’economia catalana, en són una prova més. Arguments, tots ells, que desmunten la lamentable estratègia de la por.

El valor de la gestió de la biodiversitat

Salvador Ros

En moments tan difícils com els que estem vivim, ara més que mai, les persones que treballem al capdavant dels organismes públics hem d’explicar la feina que fem. La ciutadania està fortament influenciada pel bombardeig constant de males noticies que apareixen en els diferents mitjans de comunicació. Sovint sembla que tot va malament i que el món s’ha de parar. Aquesta és la impressió que es pot recollir de part de la gent del carrer i també es pot observar en determinades decisions del govern central de Madrid. Alguns els interessa crear noves contradiccions i embolicar la troca. Però no hem d’oblidar que hi ha organismes que han fet bé la feina, no estan endeutats i treballen en normalitat, així jo ho puc avalar.

Determinats sectors els ha costat molt de temps poder-se fer un lloc en les prioritats d’aquest país. La gestió del medi natural, en els darrers anys va fer un pas endavant molt important i si no s’haguessin pres determinades decisions, segurament, ara em patiríem greus conseqüències. El convenciment d’alguns governants, les iniciatives populars i cíviques o les iniciatives de les administracions locals ho han fet possible. El cert és que s’ha avançat però ni de bon tros hem arribat al final del trajecte.

El ´fracking´ i els perills per al territori

Pere Bosch, diputat

En els darrers mesos, la utilització de l'anomenada tècnica del fracking, que permet extreure el gas contingut a l'interior de les roques a partir d'una combinació de detonacions explosives i la injecció d'un gran cabal d'aigua, ha generat una notable alarma en alguns municipis catalans. En aquests moments, hi ha catorze expedients i nou projectes al damunt de la taula, alguns dels quals afecten de ple les comarques gironines i han generat tot tipus de reaccions, des de mocions (aquest és el cas, per exemple, de la que va aprovar-se, per unanimitat, a Sant Joan de les Abadesses) fins a moviments veïnals, com el que s'ha constituït a Riudaura (Junts Contra el Fracking). És evident, doncs, que existeix una preocupació en el territori i que les administracions han d'atendre-la amb la màxima sensibilitat possible.
Allò que primer cal reconèixer és el buit legal existent i les limitacions competencials del nostre Govern. És per això, també, que necessitem un Estat propi: per poder decidir en temes transcendentals per a la vida dels catalans i les catalanes. En l'actualitat, tot i la possibilitat d'emparar-se en la llei d'hidrocarburs, la tècnica específica del fracking no hi apareix recollida; i, per tant, tampoc els seus efectes negatius. Resulta necessari, en aquest sentit, deixar en suspens les autoritzacions concedides i definir una moratòria (acotada temporalment) per tal de disposar, en primer lloc, dels estudis necessaris que permetin avaluar els efectes d'aquesta tècnica per a la salut de les persones i el medi; i, igualment, la seva eficiència des d'un punt de vista energètic, econòmic i ambiental. Cal plantejar-se, en aquest sentit, quin és l'encaix i el sentit d'una tècnica que aprofundeix en la utilització dels recursos fòssils en un escenari clarament marcat per la necessitat de dur a terme una veritable la transició energètica, absolutament necessària al nostre país i, en teoria, definida en el Pla de l'energia i el canvi climàtic 2012-2020.
En aquests moments, quan el nostre país albira un escenari de plena llibertat, cal començar a guanyar espais de sobirania i a fixar les pautes que haurà de seguir el nou Estat català, entre les quals voldria subratllar la necessitat de definir un model de desenvolupament econòmic clarament sostenible.

Un país de recerca

La capacitat d'una societat per progressar i afrontar nous reptes amb èxit radica en bona part a saber explotar el seu coneixement mitjançant la recerca i la innovació. Encertadament, la trajectòria en recerca i desenvolupament (R+D) a Catalunya en el darrer decenni ha experimentat un notable impuls, i els centres de recerca i investigadors catalans gaudim d'una magnífica consideració entre la comunitat internacional, conseqüència dels resultats exhibits i de la capacitat per obtenir recursos en convocatòries on s'avaluen indicadors d'excel·lència.
Això ha estat possible, entre d'altres raons, per l'adopció de polítiques actives en recerca per part de les administracions públiques i pel decidit paper col·laborador del sector privat, que cada vegada més uneix esforços amb Universitats i Instituts de Recerca per contribuir al desenvolupament de la nostra societat. Per posar un exemple senzill i entenedor d'aquests indicadors de qualitat, en el període 2007-2010 Catalunya ha aconseguit 51 concessions de convocatòries de l'European Research Council (ERC) de la Unió Europea, adreçades a joves investigadors o investigadors sènior (Starting Grants i Advanced Grants, respectivament). Aquesta xifra significa el 57% del total d'Espanya, i la quarta posició europea en relació a la població (*). Podem concloure, doncs, que Catalunya és un país de recerca.